HEAVY METAL

>ÍNDEX>

• Origen
• Llenguatje Musical
• Instruments
• Augment del volum
• Estètica
• Gestos
• Subgèneres
• Video

1.ORIGEN
El heavy metal va néixer a mitjans dels anys seixanta i principis dels setanta al Regne Unit i als Estats Units

ELS ORIGENS PROVENEN DEL:

BLUES ROCK

HARD ROCK

ROCK PSICODÈLIC

2. LLENGUATJE MUSICAL

S'observa que els diferents efectes sonors disponibles en els bateristes, proporcionen un patró rítmic que assumeix una gran complexitat.

El groove* principal és curt, de dos a tres notes, que generalment es componen de corxeres i semicorxeres. Aquesta estructura rítmica principalment s'acompanya de diversos staccatos*, fets per la tècnica del palm mute* del guitarrista rítmic.

EL GROOVDE : És la "sensació", rítmicament expansiva, o el sentit de "swing" creat per la interacció de la música interpretada per la secció rítmica d'una banda (bateria, baix elèctric o contrabaix, guitarra i teclats).

STACCATOS : És un signe d'articulació que indica que la nota s'escurça respecte del seu valor original i va separada de la nota que ve a continuació per un silenci.

PALM MUTE : És realitzat recolzant la mà que porta la pua al pont de la guitarra. Això produeix un so apagat de les cordes.

3. INSTRUMENTS

La instrumentació al principi van ser les guitarres electro-acústiques*, bateries*i baixos*.

Avui en dia els instruments manejats són la guitarra elèctrica*, bateria, baix i en alguns grups utilitzen teclats*.

Existeixen grups on s'utilitzen dos o més guitarres. És clar també està el cantant, que utilitza diverses tonalitats de veu, depenent del subgènere.

*Una guitarra electro-acústica és un instrument musical harmònic equipat amb pastilles, un micròfon o transductors.


*La bateria és un conjunt d'instruments musicals de percussió usat per moltes agrupacions musicals.

*Baix elèctric, instrument de corda, electròfon, similar a la guitarra elèctrica però més gros i amb un so més greu.

*Una guitarra elèctrica és un instrument musical de sis cordes comunament, que utilitza el principi d'inducció electromagnètica per convertir les vibracions de les seves cordes de metall en senyals elèctrics.

4. AUGMENT DEL VOLUM

Artistes com: Cream,Jimi Hendrix,The Who i especialment de Blue Cheer sentien la necessitat de l'augment de volum ja que volien més poder.

A mitjans dels vuitanta el volum era tan important com l'espectacle mateix per a alguns grups com Accept, Motörhead i Manowar.

Fins i tot aquests últims van ingressar al Llibre Guinness dels rècords el 1984 com la «banda més sorollosa del món» .

No obstant això, i deu anys més tard, van trencar el seu propi rècord ja que durant una presentació en viu a Hannover, van tocar a 129.5 decibels generats per deu tones d'amplificadors, així i tot, el rècord no va ser registrat en el llibre Guinness després que van retirar aquesta categoria afirmant que no han d'encoratjar els danys auditius.

5. ESTÈTICA

Per a molts artistes l'estètica té un paper molt important fins i tot va de la mà amb les lletres i el so. Aquesta imatge s'expressa en les caràtules dels discs, logotips, escenografies, vestuari i en els vídeos musicals.

Un tret característic tant en els artistes com en els fanàtics és el pèl llarg i desgrenyat adoptat originalment de la subcultura hippie, el cabell dels metaleros pels anys vuitanta i noranta simbolitzava l'odi, l'angoixa i el desencant pel sistema d'una generació que no sembla sentir-se entès. A més, que els cabells llargs va donar a la comunitat metall el poder que ells necessitaven per rebel·lar-se contra res en general.

L'uniforme clàssic dels seguidors a grans trets consisteix en pantalons texans, polseres negres, jaquetes de cuir o texanes, armilla de parchesy botes militars.

Per la seva banda, les samarretes són generalment estampades amb els logos o una altra representació visual de les bandes favorites. A més, poden incloure elements del masoquisme i del fetitxisme sexual com cadenes, pinxos metàl·lics, cranis, creus i cuir.

La primera banda important en vestir-se de cuir van ser Judes Priest quan el 1978 els seus integrants K.K. Downing i Rob Halford van començar a vestir-se d'aquesta manera en diversos dels seus concerts.

De la mateixa manera el maquillatge era important i que consistia en delineadores d'ulls i llapis labials.

6. GESTOS

Dins de la subcultura del heavy metall, el metaler, heavies o originalment denominats metalheads han creat certes postures físiques que van en suport de la vestimenta, caràcter i argot. Un d'ells és el headbanging que va ser creada per diversos músics en les presentacions en viu.

Un altre dels gestos típics és la mà cornuda o també anomenada la mà del diable. Un dels primers a emfatitzar aquesta postura va ser el vocalista Ronnie James Dio, principalment mentre era a Black Sabbath i després en Dio.

Segons ell és un senyal popular d'un poble italià on vivia la seva àvia, a la qual anomenaven Malocchio i que servia per espantar els mals esperits.

El ball no és part dels metalers i que es deu a que el públic és majoritàriament masculí, i a l'extrema ideologia heterosexual de l'audiència.

També és molt popular entre els fanàtics l'air guitar, que consisteix a simular tocar una guitarra tant en els concerts com quan s'escolta un disc a la casa.

7. SUBGÈNERES

Metal alternatiu
Black metal‎
Death metal‎
Deathcore‎
Doom metal‎
Dream metal‎
Drone metal‎
Folk metal‎
Funk metal‎

Glam metal‎
Metal gòtic
Grindcore‎
Groove metal
Kawaii metal‎
Downer metal‎
Metal brutal‎
Metal extrem
Metal melòdic‎
Metal satànic‎
Metal teutònic‎

Metal tradicional‎
Metalcore‎
Nu metal
Post-metal‎
Power metal‎
Metal progressiu‎
Rap metal
Metal sinfònic‎
Sludge metal‎
Southern metal‎
Step metal‎
Stoner metal

Thrash metal‎

Trap metal‎
Unblack metal

8.VIDEO

https://youtu.be/6iHVWApWffE

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!!!!